|
El sector del transport genera diverses emissions
contaminants, ates a la natura dels combustibles d’origen fòssil que
majoritàriament s’utilitzen: CO2,
CO, HC, NOx, SO2 i partícules sòlides. Els principals
contaminants atmosfèrics emesos pels vehicles són: fums negres,
monòxid de carboni, hidrocarburs, òxids de sofre, plom i òxids de
nitrogen. La quantitat de gasos depèn, tanmnateix, de factors com el
tipus de vehicle (antiguitat, potència, combustible, etc.), el tipus
de via o les característiques de la conducció.
L’increment de la “demanda de mobilitat” dels
ciutadans dels països desenvolupats i les previsions respecte a
l’evolució del nombre de vehicles i de desplaçaments han fet que el
sector del transport hagi esdevingut el principal consumidor
d’energia i, com a conseqüència, el principal emissor de
contaminants a l’atmosfera.
Les emissions procedents del transport a la Unió
Europea van augmentar un 15% entre els anys 1990 i 1998. El
transport és responsable del 85% del monòxid de carboni (CO) i del
40% d’altres contaminants tòxics com els NOx, els HC i els COV.
Produeix també un 25% de les emissions globals de CO2, i un 85% d'aquest percentatge correspon
als mitjans de transport rodat (un 2% d’augment de la distància
anual recorreguda, augmenta les emissions de CO2 en 35.000 tones). En aquest sentit, el
transport públic representa només el 2,1% de les emissions totals.
A Catalunya, el sector del transport ha passat de
representar més del 17% de les emissions l’any 1965 a més del 40%
l’any 1995, gairebé 15 punts per sobre del sector industrial. El 66%
correspon als vehicles que utilitzen dièsel; mentre que el 34%
restant, als que funcionen amb gasolina. El volum d’emissions de
CO2 procedents d’aquest sector és
de 14 milions de tones, un 30% del total. Més de la meitat (57%) es
deuen al transport de mercaderies, mentre que el transport de
persones representa el 43% restant. Si es reduís el consum de
gasolina en un 10% l’emissió de CO2 —el principal gas amb efecte hivernacle—
disminuiria en 1,5 milions de tones i s’estalviarien 400.000 tones
de petroli.
A les zones urbanes la principal font emissora de
contaminants són els vehicles. Es pot constatar que les vies de
comunicació amb una intensitat de trànsit elevada tenen associats
nivells d'immissió elevats. Les emissions dels tubs d’escapament
dels vehicles de motor generen la major part de la contaminació
atmosfèrica urbana i més d’una quarta part de les emissions de gasos
d’efecte hivernacle, que afecten la salut de les persones,
principalment dels nadons, la gent gran i les persones amb malalties
respiratòries.
|
|
|
|
Emissió |
A Catalunya(%) |
A les zones urbanes (%) |
|
|
CO2 (diòxid de carboni)
CO (monòxid de carboni)
NOx (òxids de nitrogen)
COV (hidrocarburs volàtils)
SO2 (diòxid de sobre)
PST (partícules sòlides)
Pb (plom) |
37
89
50
30
4
16
90 |
60
100
59
85
10
50
99 |
|
Font: Guillem Massagué, 1997 Al
llarg de la seva vida útil (uns 150.000 km, aproximadament),
un automòbil emet unes 15 tones de CO2. Per cada
litre de gasolina consumida es produeixen uns 2,5 kg de
CO2 |
|
|
Compost |
Cotxe |
Autobús |
|
|
CO2 (diòxid de carboni)
CO (monòxid de carboni)
HC (hidrocarburs)
NOx (òxids de nitrogen) |
240
21
2,9
1,5 |
70
1
0,5
0,9 |
|
|
Font: Unió Internacional del Transport Públic
(UITP). |
|
|
|
|
Tipus de vehicle |
Consum específic
l/100 km |
Emissió de contaminants
(g/vehicle/km) |
|
|
CO |
NOx |
HC |
CO2 |
SO2 |
Partícules |
|
|
Turisme de
gasolina: ciutat carretera |
11,6 6,3 |
45 12,5 |
1,2 1,6 |
6,4 1,3 |
315 160
|
- - |
- - |
|
|
Turisme dièsel: ciutat carretera |
9,4 5,8 |
1,7 0,7 |
0,8 1,7 |
0,5 1 |
331 201 |
0,08 0,06 |
0,4 0,23 |
|
|
Autobús: ciutat carretera |
33 32 |
18 3,8
|
15,5 15 |
12 2,7 |
1.158 1.123 |
1,7 1,5 |
s/d s/d |
|
|
Furgoneta: ciutat carretera |
16 s/d |
55,4 s/d |
3 s/d
|
6 s/d |
498 s/d |
0,18 s/d |
s/d s/d |
|
|
Camió: ciutat carretera |
s/d 33 |
s/d 8 |
s/d 17,5 |
s/d 2,8 |
s/d 1.158 |
s/d 1,58 |
s/d s/d |
|
|
Motocicleta: ciutat carretera |
6,0 3,5 |
15,6 8,5 |
0,1 0,2 |
13 4,7 |
163 106 |
- - |
- - |
|
|
Font: Comissió
Europea. |
Els compostos i elements contaminants es poden
classificar segons molts criteris (estat, toxicitat, reactivitat,
etc.), si bé habitualment es té en compte la seva composició
química:
- Partícules: segons la mida, són sedimentables
(>30 µm), partícules en suspensió (<30 µm), partícules
respirables (<10 µm), o fums (<1 µm).
- Compostos de sofre: SO2, H2S,
H2SO4 mercaptans, sulfurs ...
- Compostos de nitrogen: NO, NO2, NOx, NH3 ...
- Compostos de carboni: CO, CO2, CH4, HCT...
- Halògens i compostos halogenats: Cl2, HCl, HF, CFC ...
- Oxidants fotoquímics: O3, peròxids, aldehids...
Si bé les modificacions introduïdes en la composició
dels combustibles tradicionals –prohibició de la comercialització de
la benzina amb plom des de l’1 de gener de 2001—, i la millora de
l’eficiència dels nous vehicles han permès reduir el seu consum
d’energia i la producció d’emissions, l’augment del parc de vehicles
ha fet que aquesta disminució no s’hagi notat tant com hauria estat
desitjable. Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, malgrat que
la qualitat de l’aire urbà millora lleugerament, els nivells de
contaminació continuen suposant un risc per a la salut.
|
| SO2 (diòxid de
sofre) |
|
|
Característiques |
Fonts emissores
antropogèniques |
|
|
- Gas incolor i d’olor forta i sufocant
- En una atmosfera humida es transforma en àcid sulfúric i
causa la deposició àcida
- A partir de concentracions >0.1 ppm es produeix una
important reducció de la visibilitat
|
- Refineries de petroli
- Transport: principalment vehicles de gasoil
- Centrals tèrmiques
- Combustió de carburants: líquids i sòlids
- Cimenteres
|
|
| NO2 (diòxid de
nitrogen) |
|
|
|
Característiques |
Fonts emissores
antropogèniques |
|
|
- Gas de color amarronat i d'olor irritant
- Tòxic a altes concentracions
- Intervé en la formació de la boira fotoquímica
|
- Transport
- Centrals tèrmiques
- Combustió de carburants: gas natural, líquids i sòlids
- Incineradores
- Cimenteres
- Fàbriques de vidre
- Refineries
|
|
| CO (monòxid de carboni) |
|
|
|
Característiques |
Fonts emissores
antropogèniques |
|
|
- Gas inodor i incolor
- Tòxic a altes concentracions i a exposicions curtes de
temps
- Gran indicador del trànsit
|
- Transport: principalment vehicles de gasolina
- Centrals tèrmiques
- Combustió de carburants: gas natural, líquids i sòlids
- Incineradores
- Cremacions agrícoles
- Refineries
- Cimenteres
- Fàbriques de vidre i de ceràmica
|
|
|
| PST (partícules totals en
suspensió) |
|
|
|
Característiques |
Fonts emissores
antropogèniques |
|
|
- Matèria en suspensió a l’aire
- ST: partícules de diàmetre <30µm
- PM10: partícules de diàmetre <10µm
- FN (fums negres): partícules de diàmetre <1µm
|
- Centrals tèrmiques
- Foneries
- Processos de molturació
- Incineradores
- Plantes asfàltiques
- Fàbriques de vidre
- Fàbriques de ceràmica
- Combustió de carburants: líquids i sòlids
- Transport: principalment vehicles de gasolina
- Cimenteres i mineries
- Extracció d'àrids
- Cremacions agrícoles
- Refineries
|
|
| HCT (hidrocarburs
totals) |
|
|
Característiques |
Fonts emissores
antropogèniques |
|
- Família de compostos formats per hidrogen i carboni
- Intervenen en la formació de la boira fotoquímica
- Combinats amb altres elements, provoquen problemes de
males olors
- També anomenats COV (compostos orgànics volàtils)
|
- Evaporacions i combustions de matèria orgànica
- Transport
- Fabricació de pintures
- Pèrdues en processos industrials
- Refineries
- Indústria química
- Depuradores d'aigües residuals
- Indústria d'adobament
- Indústria que utilitza dissolvents
|
|
|
Font : Departament de Medi Ambient i
Habitatge. |
 Font : Departament de Medi
Ambient i Habitatge.
»La legislació a la Unió
Europea
A tot el món, els vehicles emeten
anualment a l’atmosfera uns 4 bilions de tones de CO2, al voltant d’un 20% de totes les
emissions produïdes per l’activitat humana. L’evolució de les
emissions de CO2 al sector dels
transports ha avançat en paral·lel amb l’evolució del consum
d’energia.
D’acord amb el Protocol de Kyoto, els països
industrialitzats han de reduir, de mitjana, un 5,2% per sota dels
nivells de 1990 les emissions de sis gasos d’efecte hivernacle:
CO2, metà, òxid nitrós,
hidrofluorocarburs, perfluorocarburs i hexaflorur de sofre. S’ha
d’haver aconseguit aquesta reducció durant el primer període de
compromís del 2008 al 2012.
Les normes sobre l’entrada en vigor exigeixen que
ratifiquin el Protocol 55 països, i que els països ratificants
superin, com a mínim, el 55% de les emissions. Fins ara, 112 països
han signat el Protocol, ja que recentment s’hi ha afegit Rússia
–responsable del 17,4% de les emissions mundials l’any 1990—, si bé
els Estats Units –responsables del 36,1%—, ni altres països com
Austràlia, no ho han fet encara. Per a la Unió Europea, que té un
nivell d’emissions del 24,2%, el Protocol estableix que ha de
procurar reduir —un 8% les seves emissions en el seu conjunt.
Espanya, dins del balanç d’emissions de la Unió Europea, pot
incrementar les seves emissions en un 15%, des de 1990.
Entre els anys 1990 i 2000, la Unió Europea va
complir el compromís sobre el canvi climàtic d’estabilitzar les
emissions de gasos d’efecte hivernacle, pel fet d’haver-les reduït
un 3,3%. Van augmentar, però, un 18% en el sector del transport, i
alguns països van incrementar-les molt per damunt dels límits
establerts al Protocol. Tanmateix, a partir de l’any 2000, la
tendència es va capgirar a la Unió Europea, i les emissions van
tornar a augmentar. Ho van fer un 0,3% l’any 2000, i un 1% l’any
2001. El transport ha passat a ser el responsable del 21% de les
emissions totals de gasos d’efecte hivernacle.
A Espanya, les emissions de CO2 generades pel transport privat creixen
molt per damunt de qualsevol altre sector, i han superat en més de
3,5 punts les emissions que els correspon per tal que l’any 2010
Espanya pugui complir els compromisos de Kyoto (0,7%).
A Catalunya, la situació és similar a la de la resta
de l’Estat espanyol, si bé amb algunes singularitats, ja que en el
sector elèctric català tenen major pes l’energia nuclear i el
transport; també hi ha una major presència del gas natural, una
major implantació de la recuperació energètica en la incineració de
residus sòlids urbans, i una forta presència industrial dels sectors
contemplats a la directiva de comerç de drets d’emissió de la Unió
Europea.
En el cas concret de la Unió Europea, les anàlisis
econòmiques del Protocol de Kyoto, elaborades per la Comissió, posen
de manifest les dificultats que apareixen a l’hora de calcular els
costos globals del compliment, ja que aquests varien segons els
factors que es tinguin en compte. Ara bé, si es donés prioritat
total a unes polítiques eficaces i poc costoses, s’estima que
assolir el compliment costaria anualment al voltant d’un 0,06% del
producte interior brut entre l’any 2008 i el 2012, uns 3.700 milions
d’euros.
Font: Ajuntament de Barcelona.
|